http://www.slideshare.net/BlocsArciris/la-conquesta-de-mxic-laia-bellart

Ens ha agradat les exposicions sobre descobriments, que s’han fet per parelles. Quasi tots els grups ho han fet molt bé, sense llegir en cap moment i explicant-ho de forma amena.

http://www.slideshare.net/BlocsArciris/1r-viatge-america-elisabet-i-laura

La CRISI i la BORSA

Presentació de la conferència “la crisi i la borsa” a càrrec de Carlos Llauradó, pare del Pol de 2n de primària.

A més de les preguntes i col·loqui, en finalitzar li hem volgut transmetre el nostre agraïment per haver-nos ajudat.

És en les persones on podem reconèixer la saviesa, la gratitud i l’estima i això és el que els nostre alumnes de 6è de l’escola Arc Iris han volgut transmetre’t. Moltes gràcies per l’excel·lent conferència. Núria Guasch. Mestra de socials de 6è.

M’ha semblat fantàstic poder aprendre d’una manera tan fàcil un tema tan difícil d’entendre. M’ha agradat molt la manera en que has posat els exemples, perquè eren coses que tots coneixem. S’ha pogut veure com t’has esforçat en preparar-la perquè ho poguéssim entendre, a més de demostrar simpatia. Penso que parlo en nom de tots quan dic que estem molt agraïts. Facundo Silva.

Gràcies per venir i per explicar-ho tan bé. M’ha agradat molt el power point i les teves explicacions sobre la crisi i la borsa, les comparacions que ens has presentat i exemples de la vida quotidiana. He après molt!. Clauda Divnis.

M’ha agradat molt. Tenia moltes ganes d’aprendre sobre l’economia i entendre el que està passant i per fi se el que vol dir economia, crisi…. Jo li preguntava als meus pares perquè ho escoltava molt per la televisió i no m’ho sabien explicar, o jo no ho entenia. Gràcies per ajudar-me a entendre-ho. T’agraeixo que m’ho hagis explicat tan bé. Laia Bellart.

Carles t’agraïm que ens hagis explicat el tema de la crisi d’una forma comprensiva i amb exemples que puguem entendre-ho. Crec que és força important poder entendre una mica el que passa en l’economia actual i tu has fet que ho entenguem. Gràcies per tot. Pau Otal.

Poemes

Nosaltres, els jueus

Era un dia fosc apagat a dins del gueto
cada dia n’arribaven més
i cada dia la vida era més fosca al gueto
ens ho havien tret tot, tot menys l’esperança.

Dídac Martínez.

A dins del gueto

Avui un company ha desaparegut
I no sé si el tornaré a veure’l més.
Amb por de ser el següent
intentaré pensar que aquest malson no el tindré més
i que la nostra vida no desapareixerà.

Elisabet. 6è

Els camps de concentració

Oh, mare meva! Quin lloc més espantós!
Aquí  sols hi ha tristesa i dolor.

Marina Murillo. 6è

La por

La por et paralitza
la por no et fa lliure
no siguis indiferent
venç la por i això et farà lliure.

Pau Otal. 6è.

Esperança

La esperanza,
de cuando vivíamos bien
la añoranza
de cuando éramos felices también.
Yo aun la tengo
aunque sea imposible
que algo ocurra
en este momento.

Marcel Molina. 6è

Esperança

Jo no puc pensar en la mort
jo vull seguir lluitant per la vida
i lluitaré fins que no pugui més
i quan vinguin a rescatar-nos
després de patiments i dolor
possiblement la humanitat se n’adoni
que necessitem viure en un món millor.

Arnau Ruano. 6è

La llibertat

Com m’agradaria ser lliure,
poder viatjar
poder veure la llum del sol
poder gaudir dels meus amics
però no puc,
no em queden forces
veient com tots  contra els jueus fan aliança
però no em quedaré parat
esperant la meva mort
resistiré i així sobreviuré.

Paula Costa. 6è

Film “adiós muchachos”.

És una pel•lícula molt bonica i  commovedora. Ens ha aportat tota mena de sentiments: tristesa, alegria, por, vergonya, etc. Ens ha ajudat a entendre que la vida dels jueus era injusta, però tot i l’horror ells continuaven respectant les seves tradicions i creences quan podien.

Laura i Elisabet

El mestre.

del llibre “El meu amic Friedrich”. Hans Peter Ricter.

Analitzant aquest text ens hem adonat que el poble jueu sempre ha hagut de lluitar per la seva existència al llarg dels segles, ja que sempre ha estat perseguit. Per altra part hem vist que no podem jutjar a una persona pels seus costums o creences, ja que tots som diferents i que la riquesa cultural està en la diversitat i per tant no ens haurien d’importar tan les coses que ens diferencien sinó les que ens uneixen.

Grup Resistència. Pau Otal, Candela, Sara, Facundo i Pol Sanchez

El gueto de Theresienstadt (Terezín)

En el gueto es desenvolupava una activitat cultural i educativa variada que reflectia el desig dels presoners de preservar la vida. Fins a la seva alliberació l’abril de 1945 van passar per Terezín 155.000 jueus, més de 35.000 van morir al gueto i 88.000 foren envaïts a camps d’extermini.

L’estudi es feia al matí, sense llibres, sense pissarra. La majoria de nens volien estudiar, volien aprendre. El gueto els hi va treure la llibertat.

Hem escollit el poema titulat “Temor” perquè malgrat tot el dolor i la por que sentien mantenien l’esperança i continuaven lluitant per la vida i per la llibertat del seu poble.

Temor

Hay un nuevo temor en el ghetto

la Muerte siega con su guardaña.

La maligna enfermedad trae el espanto consigo,

Las víctimas de su sombra lloran y tiemblan.

Hoy, a los padres les late el corazón con miedo,

y las madres bajan sus cabezas a sus manos.

Aquí los niños mueren de tifus,

y de sus files se cobra el impuesto.

Mi corazón late todavía en mi pecho

mientras, mis amigos parten hacia otros mundos.

Quizás morir enseguida – ¿quién lo diría?

Sea mejor que ver esto.

No, no, D-s mío, queremos vivir.

No queremos que disminuyan nuestras filas.

Queremos hacer un mundo mejor.

Queremos trabajar – no debemos morir.

Eva Picková, 15.5.1929 – 18.12.1943

Hem après que s’ha de plantar cara a la por i que has d’aprofitar les teves qualitats per ajudar als demés.

Grup resistència

Pau Otal, Candela, Sara, Facundo i Pol Sanchez

Corre noi corre.

Llibre de Ori Orlev.

La història és verídica i tracta de la vida d’un nen jueu que perd la seva família en escapar-se del gueto. Va de poble en poble i viu al bosc per tal que els nazis o els col·laboracionistes no l’agafin i el portin a la Gestapo. Un dia arriba a un granja on comença a treballar i s’enganxa el braç amb una màquina, quan el porten a l’hospital el metge no el vol operar perquè diu que és jueu, degut a això perd un braç i comença a sobreviure amb un sol braç i aprèn de nou a fer totes les coses que feia abans, amb dos braços. Té molta voluntat i lluita per sobreviure. En acabar la guerra troba la seva tieta i aquesta l’envia a Israel on hi havia arribat també la seva germana. Aquí forma una família i és professor de matemàtiques i educador.

Sentiments que m’ha produït aquesta lectura.

Mentre llegia el llibre sentia por, tristesa i alegria. Por quan estaven a punt d’agafar-lo i aconsegueix escapar-se, tristesa quan perd el braç i quan es troba amb el seu pare i els nazis els persegueixen i aquest es sacrifica pel salvar al seu fill. I alegria quan pot anar a viure a Israel i ser lliure i retrobar-se amb la seva germana.

Claudia Divnis. 6è

El Parlament recorda les víctimes de l’Holocaust.

El Parlament ha recordat aquest dijous 26 de gener les víctimes de l’Holocaust en la vigília del dia internacional en la seva memòria.

En la cloenda de l’acte, la presidenta, Núria de Gispert, ha recordat les víctimes d’aquella “infàmia”, incidint especialment en el patiment dels infants que la van patir, i ha dit que al segle XXI “no hi ha espai per a l’odi, la xenofòbia i la destrucció”.

D’altra banda, la vicepresidenta del govern s’ha referit a l’Holocaust com una “immensa tragèdia per a la humanitat”, i ha defensat el deure de les institucions de recordar-lo, perquè, ha advertit, “la democràcia no es pot basar ni en l’oblit ni en el desconeixement”.

Com cada any, els representants de diversos col·lectius víctimes del nazisme han encès les sis espelmes del record. El dia internacional en record de les víctimes de l’Holocaust és demà, 27 de gener, i commemora el moment que l’exèrcit soviètic va alliberar el camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, a Polònia, el 1945.

La meva història

Vull donar les gràcies a tota la família, m’han ajudat a buscar fotos, escrits, contestar qüestionaris, estructurar l’arbre de família.

Jo he après a organitzar bé el material, cosa que és important quan es tracta d’un treball de molta envergadura, a entrevistar.

Ara se més d’on vinc. M’ha impressionat molt les memòries del Yayo Pepe, un gran home.

M’agradaria que com en el cas d’en Yayo Pepe, algun besnet o rebesnet meu ho llegís i veiés com vivim ara.

Marcel Molina. 6è

Fer aquest treball m’ha donat una sensació de felicitat però també de tristesa. Felicitat perquè he vist per primera vegada el rostre dels meus avis i he sabut coses d’ells desconegudes per a mi. I tristesa perquè no he pogut conviure amb aquests bellíssimes persones que eren els meus avis i que no han pogut compartir les seves vivències amb mi.

El moment més divertit del treball ha sigut quan li he fet preguntes al meu pare per respondre a l’entrevista sobre com era la seva vida quan era nen i jove, doncs parlava com si la seva època fos de la prehistòria, així i tot una mica de raó tenia doncs fa cinquanta anys en el seu petit poble on vivia no hi havia electricitat.

Pau. 6è

M’ha sobtat molt que tots els de la família que he entrevistat diguessin que trobaven a faltar la relació amb veïns, la gent de poble…

Paula. 6è

Aquest treball és el millor que he fet mai i que m’ha agradat més. M’ho he passat molt bé parlant amb el meu besavi de part de mare i saber de les seves vivències i històries que desconeixia. En aquest treball penso que m’he desbloquejat l’esperit treballador.

Pol. 6è

Democràcia i eleccions a Catalunya i España

Democràcia vol dir govern del poble, o sigui que el poble decideix i escull els seus representants al govern. I per poder escollir es fan les eleccions, on cada persona vota a un partit, que té una ideologia i presenta un programa. Quan un partit no obté majoria absoluta, el pacte és també una possibilitat de governar.

El PP guanyador de les eleccions espanyoles no necessita pactar ja que ha obtingut majoria absoluta a l’Estat espanyol, però no així CIU que per governar ha de pactar amb altres partits, ja que no ha obtingut majoria absoluta.

Marcel Molina. 6è.